Bernard Herrmann

Plantilla:Infotaula personaBernard Herrmann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juny 1911 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 1975 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Beth David Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Nova York
DeWitt Clinton High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada173 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica per a cinema Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, director d'orquestra, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
Activitat1934 Modifica el valor a Wikidata - 1975 Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webthebernardherrmannestate.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0002136 Allocine: 41115 Allmovie: p94132 19392 TMDB.org: 1045
Spotify: 5bUj39bg0zEbRzjUEISMG9 Last fm: Bernard+Herrmann Musicbrainz: 74cad662-0eb6-4044-908e-04680457957a Lieder.net: 18141 Discogs: 164279 Allmusic: mn0000760240 Find a Grave: 12355 Deezer: 2504 Modifica el valor a Wikidata

Bernard Herrmann (Nova York, 29 de juny de 1911 - Hollywood, 24 de desembre de 1975) va ser un compositor nord-americà de música de cinema.[1]

Com a director d'orquestra, va defensar la música de compositors menys coneguts. És considerat àmpliament com un dels més grans compositors de cinema.[2]

« Durant quatre dècades, va revolucionar la partitura de pel·lícules abandonant les tècniques musicals il·lustratives que dominaven Hollywood als anys 30 i imposant el seu propi vocabulari harmònic i rítmic peculiar. »
— Alex Ross (1996), The New York Times[3]

Guanyador dels Premis de l'Acadèmia per All That Money Can Buy(The Devil and Daniel Webster, 1941), Herrmann és conegut per les seves col·laboracions amb Alfred Hitchcock , en particular L'home que sabia massa (The Man Who Knew Too Much, 1956) (on fa un cameo com a director d'orquestra al Royal Albert Hall), Vertigen (D'entre els morts) (1958), Perseguit per la mort (North by Northwest, 1959), Psicosi (Psycho, 1960), Els ocells (The Birds, 1963) (com a «assessor de so») i Marnie (1964). Va treballar en radioteatre, gènere en què va compondre per a The Mercury Theatre on the Air d'Orson Welles, i la seva primera banda sonora va ser per al debut cinematogràfic de Welles, Ciutadà Kane (Citizen Kane, 1941). Els seus altres crèdits inclouen Jane Eyre (1943), Anna i el rei de Siam (1946), El fantasma i la senyora Muir (The Ghost and Mrs. Muir, 1947), The Day the Earth Stood Still (1951), Cape Fear (1962), Fahrenheit 451 (1966) i Twisted Nerve (1968). Herrmann va escriure pel·lícules inspirades en Hitchcock, com La núvia vestia de negre (The Bride Wore Black, 1968) de François Truffaut i Sisters (1972) de Brian De Palma i Obsessió (Obsession, 1976). Va compondre les partitures de diverses pel·lícules de fantasia de Ray Harryhausen, i va compondre per a televisió, com ara Have Gun – Will Travel i The Twilight Zone de Rod Serling. La seva darrera partitura, gravada poc abans de morir, va ser per a Taxi Driver de Martin Scorsese (1976).[4]

  1. Rivkin, Steven E. «Benny, Max and Moby» (en anglès). The Bernard Herrmann Society, 1997.
  2. Huizenga, Tom «Bernard Herrmann At 100: Master Of The Movie Score» (en anglès). Deceptive Cadence. NPR, 29-06-2011.
  3. Ross, Alex «Vertigo» (en anglès). The New York Times, 06-10-1996. «Over four decades, he revolutionized movie scoring by abandoning the illustrative musical techniques that dominated Hollywood in the 1930's and imposing his own peculiar harmonic and rhythmic vocabulary.»
  4. Smith, 2002.

Developed by StudentB